dimarts, 28 de març del 2017

Pulau Bira

Estic a Makassar a punt d agafar l'avió de tornada a casa.
He passat cinc dies a la platja de Bira al sud de Sulawesi.
Es un lloc molt maco, tota la zona es de corall blanc. S esta construint molt a la zona i aviat no sera un lloc tranquil. Es la platja de la jet set de Makassar, encara que estigui situada a 6 hores en cotxe. Aquest passat cap de setmana va ser de tres dies per els locals i hi havia gent a la platja principal que esta plena de barraques on serveixen menjars i refrescos i llogen càmeres de neumàtics de camió als turistes locals.
Arriben de la ciutat nois i noies, les noies musulmanes amb el cap tapat i es fan selfis i es remullen vestits. La nova atracció són lanxes de motor que estiren barques colxonetes inflables a tota velocitat fins que tots cauen a l'aigua, sort que porten hermilles salvavides. Aquest matí ja hi havia una moto acuàtica i un parell de joves fent volar drons.
Cal dir que a més de la platja principal, la resta de platjes estaven buides o les tenia per a mi sola
 Una plajeta i
 Casa típica de la zona

dimecres, 22 de març del 2017

Mamasa

Estic a Mamasa, és una vall paral·lela a Tana Toraja, però o bé s'hi va a peu en tres dies o son 10 hores de cotxe, jo vaig optar per la darrera opció.
La vall sembla més aviat pirinenca, esta a 1100 d'alçada i el paisatge és molt maco.
Aqui també tenen una cultura pròpia que s'assembla una mica a la de Tana Toraja.
Les cases són semblats, no tan esbeltes, fetes de fusta i no de bambú, es clar aquí quasi no hi ha bambú però si molts de pins.
Estic a dins del poble al costat d'unes fonts termals d'aigua sulfurosa, estic en un alotjament molt destartalat però els bungalows imiten les cases tradicionals (crec que es tan vell que potser és al contrari les cases imiten l'hotel). Tinc una terrassa que dona a unes piscines termals amb vista a les muntanyes i el millor de tot al bany nomès hi ha una aixeta, que a sota s'hi posa un cossi i només surt aigua calenta sulfurosa, m he passat estones dins del cossi, s'hi està de meravella.
He passat dos matins passejant i comtemplant el paisatge, la gent i les cases. La gent es molt amable.
Aquesta tarda darrera d'una moto he anat a un petit poblet. Una gran casa de fusta tradicional feia de cementiri, a dins hi havia una vintena de búfals de fusta que feien de taut familiar. Havien buidat un gran tronc d arbre i li havien fet potes, cua, cap i banes, a la panxa hi ha col·locats els esquelets de la familia, mai havia vist una cosa semblant.
Aqui la gent de cultura mamasa tambe fa cerimónia de funeral uns anys despres de la mort de la persona, però sembla que són més senzills que els de Tana Toraja

dissabte, 18 de març del 2017

Tana Toraja

La zona de Tana Toraja a mès de tenir unes tradicions molt fortes i unes casas excepcionals te un paisatge espectacular, tot envoltat de muntanyes amb altes pareds quasi verticals i coves, molt vert i amb molt cultiu d'arròs amb terraces.
Dos dies he agafat un taxi i m'he fet portar en un poblet dalt de la muntanya a uns 20 quilòmetres de la Rantepao, on estic, i llavors he anat baixant a peu passant per petits poblets i cases disperses. A per tot arreu hi ha les cases tradicionals i moltissimes tombes excavades a la pedra.
Ahir tot caminant vaig decidir seguir unes camionetes plenes de gent i vaig arribar al lloc on hi havia una cerimònia de funeral.
Hi havia molts animals morts que estàven netejant, i moltíssima gent molt ben arreglada, amb la mena de faldilla tradicional, i molt amb blusa o camisa negra, o bufanda negra en senyal de dol. La gent estava sentada sota els graners que envolten la casa tradicional.
Aviu he anat a veure al mercat, n hi ha dos a la setmana, el d avui era el mès gran. Hi havia tres grans grups d'animals: galls de lluita, porcs i búfals. Crec que es en un dels mercats on he vist més quantitat d'animals. El llocs on hi havia els animals, és també una reliquia del passat doncs esta fet únicament de bambú.
Com és natural tanta verdor és deguda a la gran quantitat de pluja diaria. Per mi el dia comença a les 6 del matí i acaba cap a les dues quan comença la pluja.









Rantepao

Despres de 13 hores de bus, amb les finestres tancades, i ple de fumadors, l'autocar m'ha deixat a la terminal, que estava tancada a les 4 de la matinada.
Be ja me'n he sortit i ara la meva revenja es estar allotjada en una hotel preciós, tinc l'habitacio a la planta baixa i davant hi tinc un jardí amb una bassa plena de nenúfars.
Rantenpao és una petita ciutat en la regió de la cultura Tana Toraja.
Dues coses caracteritzen aquesta tribu, les cases de furta treballada i pintada amb teulat en forma de dues banyes de búfal, i unes importants ceremònies pels funerals, que poden tenir lloc al cap d'un any, dos o tres, despres de la mort.
No m interessa assistir a cap funeral, ja que durant la cerimonia és maten búfals i pocs, en una quantitat que depend de la riquesa i categoria del mort.
Com que el lloc és turístic però sense turistes, perque es temporada baixa, cal evitar infinitat de pseudoguies que volen fer el seu agost.
He agafat un tranport public per anar a dos poblets el primer a uns 9 quilòmetres i el segon a uns 4.
Lemo és el primer que he anar i a més de les cases típiques hi ha gran pared de pedra amb tombes excavades a la roca i a l'exterior ninots tallats en fusta que representen els difunts enterrats.
Londa, el segon lloc, m he apartat una mica de la carretera i he estat parlant amb un pages d una d aquestes cases típiques.
A Londa es pot entrar en dues coves naturals, material calcàri amb molt poques estalactites, les coves són fondes i estan plenes d'atauds, penjats per les pareds. Sembla ser que tot el conjunt pertany a un mateix clan familiar molt antic. A l'exterior hi ha els ninots representant els difunts, un guia m'ha ensenyat el seu avi, amb un peix a la mà, ja que era pescador.
De tornada a la ciutat, i havent dinat, m han convidat a entrar a una festa de casament. No era una cerimonia Tana Toraja sino que es casàven dos joves musulmans de familia acomodada, era una desfilada de vestits molt macos i joies, que portàven les dones per l'ocasió, els nuvis s'han fet una foto amb mi.

diumenge, 12 de març del 2017

Tentena

A Bomba vàrem contratar un guia i l'endemà vàrem fer un petit trekking per bosc, on vàrem veure uns eucaliptus monumentals, propis de la regió.
A prop de Tentena vàrem visitar unes catarates espectaculars, altes però que baixaven esgraonades.
 Els quatre backpakers davant de l arbre

Tentena

Estic a Tentena, un poble gran al costat d'un gran llac, tot envoltat de muntanyes, es molt maco i la temperatura agradable.
Quatre backpakers com jo, ens vàrem trobar en el barco que anava de Wakai a Ampana, vàrem llogar un taxi i vàrem anar a Tentena.
L'endemà vàrem llogar un taxi dos dies per anar a la vall de Bada, al costat del Parc de Lindu.
Allà hi ha dispersos pels arrossals o en prats uns grans megalits dels que se'n sap poca cosa.
En vàrem veure vuit, un representa un búfal, un altre un mono i els altres tenen forma humana. 
Vàrem dormir a Bomba.
el bufal en el camp d'arros

el megalit mes gran


 Es el megalit més gran, i representa segons la legenda local el guaperes que es va enamorar i va deixar embaraçada la filla del rei i aquest el va maleïr convertint-lo en pedra
No vàrem poder fer un trekking de dos dies, per veure més megalits, perque el parc natural te actualment prohibida la entrada, ja que hi ha establert el seu Curro Jimenez particular que ataca i roba a la gent.
Aquesta zona ha estat molt agitada durant anys amb lluites entre cristians i musulmans amb molts morts, ara excepte el parc és una zona tranquila, amb habitants molt amables i més neta del que se sol trobar a Indonesia

dijous, 9 de març del 2017

De Una Una a Wakai

El viatge ha estat ben interessant.
D anada entre 4 turistes, vàrem llogar una barca perque ens portes, però de tornada tots quatre hem agafat la pública. Amb nosaltres han viatjat dos toros que varem ferlos pujar des de la platja. Hem viatjat a coberta, i m he hagut de quedar a Wakai en comptes d anar a una altre illa perque
el toro pujant a la barca

bungalow a la illa

son les llagostes que ens varem menjar

els toros dins la barca

platans bords

fumaroles del volca


la mar estava molt picada.